miércoles, 6 de junio de 2012

The end

Com tot en la vida, magisteri té un final...
i és que sí, ja soc "Senyo"

Ahir vam entregar la memòria, aquell document etern que tant hem maldit. Però tot té una recompensa..
la satisfacció del treball ben fet.


Així que este blog acaba de la millor manera possible... amb un títol a la mà i amb la felicitat de tindre guardat a la web el preciós record d'una de les millors experiències de la meua vida.

Em quede en els besos, les abraçades, els dibuixos, les paraules i l'alegria matinera dels meus xiquets... 

i dels meus xiquets grans de musical!Perquè l'edat no importa... nosaltres serem xiquets eternament.

Deixe el blog... però no d'escriure! Ja tinc pensat per on començar...

Molt musical <3

miércoles, 9 de mayo de 2012

Aparau-la'm. Cultura

Per als que no em coneguen soc mestra i músic, una adicta a la cultura.
A les meues classes la tinc per tots els puestos: música, història, refranys...

Ahir vaig preguntar al meu cosí:
-Què és la cultura?
-Les costums que tenim, el que fem...- va contestar.

Realment és tot el que ens envolta, i això podem observar-ho a les cançons. A una preciosa assignatura de lliure configuració de la carrera, Literatura Popular, ens el van enseyar. Estan escrites en un idioma, ens diuen què coses passen, reflecteixen un model de comportament, unes costums determinades, jocs al carrer, un dia del calendari.

Ens van encarregar un treball sobre "cançons oblidades". Cançons que no estan enregistrades. I entre tots estem recuperant-les en una web molt rebonica (http://www.canpop.org/).

Un exemple:
"El carrer Mazzentini
està banyat,
pels llàgrimes d'un nòvio
que han despatxat!

Ell se consola,
ell se consola,
mirant per la finestra
de ca sa sogra..

El dia que van tindre
brega completa
li va tornà el retrato
i la navageta...

Ahi tens lo teu,
ahi tens lo teu!
Ara vull que me'n tornes
tot lo que és meu!"

La meua iaia me la cantava quan jo era una xiqueta, ara ja la cante jo també als meus cosinets xicotets. Però el que no ha canviat fins ara és la reacció dels que l'escolten per primera vegada:
-Qui era Mazzentini?
-Era un "torero"..
I ací comença una vesprada de tradició oral divertidíssima, una bona i de segur divertida historieta ...

A mes..."Qui canta els seus mals espanta", ja ho diu la cançó... aprofintem la transmissió oral, és fonamental. I damunt de tot, espantant-los som persones mes felices. Aconseguim la "Cultura de Pau" que als estudiants de magisteri tant ens inculquen.

Per tot això i mes... canteu pel matí, per la vesprada i per la nit. Somieu cantant. I de segur que la vostra vida serà mes productiva i divertida.

martes, 17 de abril de 2012

Un güiro, una floreta i 25 tortuguetes

Desprès de vacances de Pàsqua toca tornar a escola.
A infantil n'hi ha poc moments mes màgics que el de la presentació d'un instrument nou.
I mes encara el de hui.
El güiro.
Aquell instrument tan estrany tant pel seu físic com pel seu so.

 L'hem amagat darrere d'un pandero... i hem jugat a endevinar què era allò tan particular..
Hem tingut respostes per a tots els gustos:
-Una pilila!
-Una flauta
-Un vaixell
-Que no, que de veres, que és una pilila de les grans!

Cares fascinants..i quan l'han escoltat...? han pegat tots un bot dels guapos!Han volant damunt de l'estoreta!

I clar, si hui ja n'hi havia prou en el güiro hui a mi se m'ha ocorregut anar a classe amb la meua floreta blanca al monyo..
Precíssament hui que una de les meues tortuguetes ha tingut un atac de mamitis (oi, les vacances..) perquè no volia anar a escola, i sa mare l'ha promes que si anava pel camí li donaria una floreta del cole... però no en quedaven. Quina desilusió...la cara que se l'ha quedat a la pobra quan ha vist la meua.

El primer que han dit quan m'han vist entrar per la porta... 
-senyo, per què duus una flor al cap?
I als de música, com no ens va poc ni res fer la tontera en quant tenim l'oportunitat... allà va J.F. (el meu tutor de pràctiques) i els diu...
-És que és primavera... i com a la provessó la senyo Rocío es va banyar amb la plutja..l 'ha eixit una floreta al monyo.
I C., que les pilla totes al vol, comença una discusió de les bones:
-I creix?
-Clar, C. Quan es dutxa la rega i es fa gran..
-I a tu per què no t'ha eixit ninguna si també toques?
-Perquè jo no soc xica, i aleshores, no tinc flor... 
(toma resposta...amb el seu doble sentit)
-A mi m'eixirà una?
-Quan et faces major..

Conclussió: mai mes tornarè a portar una flor a classe, i menys a infantil, pel que puga passar... 
R.

viernes, 6 de abril de 2012

Alicia en el pais de les meravelles. Foment de la lectura

Aquesta setmana ha sigut com la peli del dia de la marmota..
Les dos primeres hores de dilluns, dimarts i dimecres es repetien i es repetien..

Perquè les senyos de practiques vam fer una activitat de foment de la lectura per infantil.
Alicia al país de les meravelles!

Ha sigut molt divertit buscar ous de xocolata al pati i celebrar el no aniversari a la clase de psicomotricitat…
La primera hora no ens feia molta gràcia ni a Sonia ni a mi, perquè la nostra reputació estava en joc… (veure a la teua tutora i a la de música disfresades de conillet blanc i de llibre no ajuda molt a que et respecten…). Però realment ens el vam pasar superbe i compensa el cachondeo post-teatre amb la classe de sisè…

I el dimecres ens vam menjar la mona tots junts pel matí, i per la vesprada vam tindre temps lliure. M’ho vaig passar pipíssima amb els meus nanos de segon, vent tintin, jugant a la corda.. jocs de mona, com no podia ser d’una altra manera.  I em van fer un regalet que em va encantar.. m’estan redecorant el dormitori amb dibuixos superguais! 

Tenen la fama de xungos i desprès em maten a abraçades només entrar per la porta… Me’ls menjava, mira que són guapos..
 R.

jueves, 29 de marzo de 2012

Voy a pasármelo bien.

Demà acabe les meues unitats didàctiques per als dos primers cicles de primària i els portaré l'oboè per a que l'escolten i el vegen

La veritat és que, llevant unes quantes cosetes que no han eixit com voldria, està anant molt be.

I a mes, farè una classe d'expressió corporal amb segon de primària. Este grup, quan vaig començar, no m'agradaba gens i ara s'ha convertit en el meu preferit. Dóna gust treballar amb ells. Val, són molt revoltosos, però s'han guanyat les meues ganes de fer classes actives i motivadores. I a mi m'agrada que m'ho posen complicat...m'agreden els reptes

Fa dos setmanes vam fer la primera classe de corporal per posar-nos a prova tant a ells com a mi mateixa.
I va ser molt molt molt satisfactòria! Els vaig proposar que si es portaven be fariem algo semblant de tant en tant., i em van fer cas a la primera!

La classe següent, el mes revoltós de tots em va preguntar que si faríem una altra, ja que s'estaven portant molt be. Axí que ja sé com fer per a tíndre-los motivats. Dos sessions que es comporten, la tercera farem algo especial. Vorem com va demà... però estic segura de que anirà molt guay!


martes, 27 de marzo de 2012

El nostre hortet ecològic

Ja vos vaig dir fa temps que estic a una escola especial. I no per qualsevol cosa.
Ací tenim un hort ecològic, i els divendres per la vesprada 5é i 6é el cuiden.


Hui hem posat algunes plantetes mes... fins ara només tenien fabes, però des de hui també en tenim maduixes, alfàbegues i lletugues. Baix voreu com de boniques tenim les fabes! I ben grans!


No és només que ells planten, és que així també es relacionen entre ells i aprenen a valorar com d'important és l'agricultura! Que les coses que es mengen no es fan soles.. porten un procés darrere.
I si damunt de tot ens divertim, millor que millor!


Mireu si l'estaven passant be... que les senyos de pràctiques ens hem apuntat i hem fet un parell...
Ara voreu el resultat!
Espere que vos agrade ;)
R.


jueves, 22 de marzo de 2012

Midnight in paris

Hui no parlaré de l'escola, perquè necessite desconectar...
L' únic que he de dir, perquè estic molt satisfeta en mi mateixa, és que la classe de segon cada dia m'agrada mes i es porta millor...


Hui he anat a la uni a ultimar les meues unitats didàctiques.. perqué demà comence a posar-les en pràctica!


I clar, aprofitant el viatje me'n he anat amb les mestres mes guapes de tota l'escola de magisteri a vore Midnight in Paris.


M'ha encantat.
Nomès li pose una pega.. que m'agrada molt mes la versió d' Ella Fitzerald que la de Cole Porter de "Let's Do it"...


Però clar, no existeix res perfecte, alguna havia de tindre.


I què és lo mes divertit d'anar al cine les quatre juntes?
Que cada una ha tret unes conclussions diferents..
Una sobre monogamia,
altra sobre el present i el passat,
altra maleint la banda sonora perquè se'ns ha clavat al cap
i l'altra sobre lo real que és tot el que conta Woody Allen a les seues pelis..


En fin, pa repetir.
Vorem com va demà...
Comencem amb el trencanous en tres, dos, uno...