miércoles, 6 de junio de 2012

The end

Com tot en la vida, magisteri té un final...
i és que sí, ja soc "Senyo"

Ahir vam entregar la memòria, aquell document etern que tant hem maldit. Però tot té una recompensa..
la satisfacció del treball ben fet.


Així que este blog acaba de la millor manera possible... amb un títol a la mà i amb la felicitat de tindre guardat a la web el preciós record d'una de les millors experiències de la meua vida.

Em quede en els besos, les abraçades, els dibuixos, les paraules i l'alegria matinera dels meus xiquets... 

i dels meus xiquets grans de musical!Perquè l'edat no importa... nosaltres serem xiquets eternament.

Deixe el blog... però no d'escriure! Ja tinc pensat per on començar...

Molt musical <3

miércoles, 9 de mayo de 2012

Aparau-la'm. Cultura

Per als que no em coneguen soc mestra i músic, una adicta a la cultura.
A les meues classes la tinc per tots els puestos: música, història, refranys...

Ahir vaig preguntar al meu cosí:
-Què és la cultura?
-Les costums que tenim, el que fem...- va contestar.

Realment és tot el que ens envolta, i això podem observar-ho a les cançons. A una preciosa assignatura de lliure configuració de la carrera, Literatura Popular, ens el van enseyar. Estan escrites en un idioma, ens diuen què coses passen, reflecteixen un model de comportament, unes costums determinades, jocs al carrer, un dia del calendari.

Ens van encarregar un treball sobre "cançons oblidades". Cançons que no estan enregistrades. I entre tots estem recuperant-les en una web molt rebonica (http://www.canpop.org/).

Un exemple:
"El carrer Mazzentini
està banyat,
pels llàgrimes d'un nòvio
que han despatxat!

Ell se consola,
ell se consola,
mirant per la finestra
de ca sa sogra..

El dia que van tindre
brega completa
li va tornà el retrato
i la navageta...

Ahi tens lo teu,
ahi tens lo teu!
Ara vull que me'n tornes
tot lo que és meu!"

La meua iaia me la cantava quan jo era una xiqueta, ara ja la cante jo també als meus cosinets xicotets. Però el que no ha canviat fins ara és la reacció dels que l'escolten per primera vegada:
-Qui era Mazzentini?
-Era un "torero"..
I ací comença una vesprada de tradició oral divertidíssima, una bona i de segur divertida historieta ...

A mes..."Qui canta els seus mals espanta", ja ho diu la cançó... aprofintem la transmissió oral, és fonamental. I damunt de tot, espantant-los som persones mes felices. Aconseguim la "Cultura de Pau" que als estudiants de magisteri tant ens inculquen.

Per tot això i mes... canteu pel matí, per la vesprada i per la nit. Somieu cantant. I de segur que la vostra vida serà mes productiva i divertida.

martes, 17 de abril de 2012

Un güiro, una floreta i 25 tortuguetes

Desprès de vacances de Pàsqua toca tornar a escola.
A infantil n'hi ha poc moments mes màgics que el de la presentació d'un instrument nou.
I mes encara el de hui.
El güiro.
Aquell instrument tan estrany tant pel seu físic com pel seu so.

 L'hem amagat darrere d'un pandero... i hem jugat a endevinar què era allò tan particular..
Hem tingut respostes per a tots els gustos:
-Una pilila!
-Una flauta
-Un vaixell
-Que no, que de veres, que és una pilila de les grans!

Cares fascinants..i quan l'han escoltat...? han pegat tots un bot dels guapos!Han volant damunt de l'estoreta!

I clar, si hui ja n'hi havia prou en el güiro hui a mi se m'ha ocorregut anar a classe amb la meua floreta blanca al monyo..
Precíssament hui que una de les meues tortuguetes ha tingut un atac de mamitis (oi, les vacances..) perquè no volia anar a escola, i sa mare l'ha promes que si anava pel camí li donaria una floreta del cole... però no en quedaven. Quina desilusió...la cara que se l'ha quedat a la pobra quan ha vist la meua.

El primer que han dit quan m'han vist entrar per la porta... 
-senyo, per què duus una flor al cap?
I als de música, com no ens va poc ni res fer la tontera en quant tenim l'oportunitat... allà va J.F. (el meu tutor de pràctiques) i els diu...
-És que és primavera... i com a la provessó la senyo Rocío es va banyar amb la plutja..l 'ha eixit una floreta al monyo.
I C., que les pilla totes al vol, comença una discusió de les bones:
-I creix?
-Clar, C. Quan es dutxa la rega i es fa gran..
-I a tu per què no t'ha eixit ninguna si també toques?
-Perquè jo no soc xica, i aleshores, no tinc flor... 
(toma resposta...amb el seu doble sentit)
-A mi m'eixirà una?
-Quan et faces major..

Conclussió: mai mes tornarè a portar una flor a classe, i menys a infantil, pel que puga passar... 
R.

viernes, 6 de abril de 2012

Alicia en el pais de les meravelles. Foment de la lectura

Aquesta setmana ha sigut com la peli del dia de la marmota..
Les dos primeres hores de dilluns, dimarts i dimecres es repetien i es repetien..

Perquè les senyos de practiques vam fer una activitat de foment de la lectura per infantil.
Alicia al país de les meravelles!

Ha sigut molt divertit buscar ous de xocolata al pati i celebrar el no aniversari a la clase de psicomotricitat…
La primera hora no ens feia molta gràcia ni a Sonia ni a mi, perquè la nostra reputació estava en joc… (veure a la teua tutora i a la de música disfresades de conillet blanc i de llibre no ajuda molt a que et respecten…). Però realment ens el vam pasar superbe i compensa el cachondeo post-teatre amb la classe de sisè…

I el dimecres ens vam menjar la mona tots junts pel matí, i per la vesprada vam tindre temps lliure. M’ho vaig passar pipíssima amb els meus nanos de segon, vent tintin, jugant a la corda.. jocs de mona, com no podia ser d’una altra manera.  I em van fer un regalet que em va encantar.. m’estan redecorant el dormitori amb dibuixos superguais! 

Tenen la fama de xungos i desprès em maten a abraçades només entrar per la porta… Me’ls menjava, mira que són guapos..
 R.

jueves, 29 de marzo de 2012

Voy a pasármelo bien.

Demà acabe les meues unitats didàctiques per als dos primers cicles de primària i els portaré l'oboè per a que l'escolten i el vegen

La veritat és que, llevant unes quantes cosetes que no han eixit com voldria, està anant molt be.

I a mes, farè una classe d'expressió corporal amb segon de primària. Este grup, quan vaig començar, no m'agradaba gens i ara s'ha convertit en el meu preferit. Dóna gust treballar amb ells. Val, són molt revoltosos, però s'han guanyat les meues ganes de fer classes actives i motivadores. I a mi m'agrada que m'ho posen complicat...m'agreden els reptes

Fa dos setmanes vam fer la primera classe de corporal per posar-nos a prova tant a ells com a mi mateixa.
I va ser molt molt molt satisfactòria! Els vaig proposar que si es portaven be fariem algo semblant de tant en tant., i em van fer cas a la primera!

La classe següent, el mes revoltós de tots em va preguntar que si faríem una altra, ja que s'estaven portant molt be. Axí que ja sé com fer per a tíndre-los motivats. Dos sessions que es comporten, la tercera farem algo especial. Vorem com va demà... però estic segura de que anirà molt guay!


martes, 27 de marzo de 2012

El nostre hortet ecològic

Ja vos vaig dir fa temps que estic a una escola especial. I no per qualsevol cosa.
Ací tenim un hort ecològic, i els divendres per la vesprada 5é i 6é el cuiden.


Hui hem posat algunes plantetes mes... fins ara només tenien fabes, però des de hui també en tenim maduixes, alfàbegues i lletugues. Baix voreu com de boniques tenim les fabes! I ben grans!


No és només que ells planten, és que així també es relacionen entre ells i aprenen a valorar com d'important és l'agricultura! Que les coses que es mengen no es fan soles.. porten un procés darrere.
I si damunt de tot ens divertim, millor que millor!


Mireu si l'estaven passant be... que les senyos de pràctiques ens hem apuntat i hem fet un parell...
Ara voreu el resultat!
Espere que vos agrade ;)
R.


jueves, 22 de marzo de 2012

Midnight in paris

Hui no parlaré de l'escola, perquè necessite desconectar...
L' únic que he de dir, perquè estic molt satisfeta en mi mateixa, és que la classe de segon cada dia m'agrada mes i es porta millor...


Hui he anat a la uni a ultimar les meues unitats didàctiques.. perqué demà comence a posar-les en pràctica!


I clar, aprofitant el viatje me'n he anat amb les mestres mes guapes de tota l'escola de magisteri a vore Midnight in Paris.


M'ha encantat.
Nomès li pose una pega.. que m'agrada molt mes la versió d' Ella Fitzerald que la de Cole Porter de "Let's Do it"...


Però clar, no existeix res perfecte, alguna havia de tindre.


I què és lo mes divertit d'anar al cine les quatre juntes?
Que cada una ha tret unes conclussions diferents..
Una sobre monogamia,
altra sobre el present i el passat,
altra maleint la banda sonora perquè se'ns ha clavat al cap
i l'altra sobre lo real que és tot el que conta Woody Allen a les seues pelis..


En fin, pa repetir.
Vorem com va demà...
Comencem amb el trencanous en tres, dos, uno...

viernes, 16 de marzo de 2012

Un dia especial

Hui és un dia molt especial.
A que no sabeu per què?
Els meus xiquets de tercer hui comencen en la flauta... i estan la mar de contents.
Hem tingut una classe d'eixes que et fa un dolor terrible el cap, però mira, ells s'ho han passat de luxe, els feia molta ilusió.

A mes de tot, hem vist la cançó de Doña Cotifina... i resulta que estava en castellà.
-JF, està en castellà?
-Clar, també n'hi ha cançons en castellà...
-Ah, jo pensava que no... que les cançons populars només són en valencià..

A mes... ahir va passar una coseta que em va agradar molt...
Vam explicar a segon de primària (cada vegada m'agrada mes este grup) la línea divissòria i la doble línia final... i mira tu quina conclussió mes rexula que van traure ells solets:
-Aleshores, la línia divissoria, és com una coma a un poema, i la doble línia final com el punt i final...
Mira tu, que apanyats..

Esta vesprada repetim la sessió d'expressió corporal, però en la classe de segon. És que als de música ens agraden els experiments...
Vorem que passa.
Continuarà...
Jo, mentres, vos deixe de regalet una cançó xulíssima que els posarè per cantar als de sisé..

R.

martes, 13 de marzo de 2012

Expressió corporal.

Si, soc massa valenta.
-Vinga Rocío, la setmana que ve vull que faces una activitat diferent.


I en aquell mateix moment em va vindre a la ment El carnaval dels Animals de Saint-saëns...
i fantasia 2000. Amb una classe molt activa, la de primer de primària.


I clar, a partir d'aquell moment vaig començar a donar-li voltes i voltes.
Fins que vaig decidir que volia fer expressió corporal amb ells.
Els ha encantat!
ací vos deixe un trocet...també apte pa xiquets majors!
R.

viernes, 9 de marzo de 2012

Mort per riure i una explicacio a la crisi econòmica

Vaja setmaneta...
està sent superintensa.

Hem tingut molts moments dignes d'escriure...
Pero sobre tot, el dimecres vaig tindre un atac de rissa bestial.
A primera hora de la vesprada tenia 4t i 5é A, i es van portar de luxe...
Però quan van arribar els del B...

Vos pose en situació
Cantavem "el ruquet valent", una cançó supercuca: 

"El ruquet valent,
porta carga,
porta carga.
El ruquet valent, 
porta carga 
i no se'n sent.
Quan se'n sentirà,
la cargueta,
la cargueta,
quan se'n sentirà,
la cargueta li caurà"

Quina és la meua sorpresa? Que en tant de dir.. "el ruquet valent, porta carga porta carga" i "la cargueta li caurà" diuen "porta caca" i "la cagueta li caurà". Clar, a mi em van pillar en fora de joc totalment perquè el van fer tots al mateix temps i damunt quan no me l'esperava! que marxosos...

Jo feia com si res, pero em van pillar perquè els meus ulls em van traïr i vaig començar a plorar com una magdalena... I va i diu S:"mira la senyo, està plorant de riure!"

De fet, ara, cada vegada que me'ls trobe, me la canten..

Per altra part, este matí l'han preguntat a la tutora de segon que "què ha creat el mon?", al que ella els ha respost " ja l'explicaran quan arribeu a cinqué.."i el nano, en tota la naturalitat del món solta: "clar, com ara estem en crisi no voleu explicar"

Coses de nanos.
R*

miércoles, 7 de marzo de 2012

Clarinet

Quan vaig començar les pràctiques pensava que m'agradarien mes els mes majors...
i resulta que és el contrari!
Mira que em passen coses..
Este matí mateix, JF s'ha endut el clarinet, per ensenyar-se-lo als Catxalots, els de 5 anyets.
M'ha encantat aquella cara de sorpresa i d'emoció de saber què era això que contenia l'estoig...
JF ha proposat un joc...
-A vore, qui sap què és? Jo l'obriré a poc a poc...i vosaltres m'alceu la mà.
Allà que estaven tots callats...
-Una trompeta!
-Una flauta...
-Una corneta de setmana santa!
-No profe, jo si que sé el que es..si he vist moltes... és UNA FLAUTA ADORNÀ!
Ooole en E..jajaja
fins que ha arribat B, que va a Preparatori a la música..i que l'ha endevinat.
-Això és un clarinet, el que toca Calamardo el de Bob Esponja!

Desprès hem tingut una baralla per l'amor d'un germà... que el bessó d'una nena s'ha fet nòvia, i ella el volia en exclusivitat com tota la vida...

Però amb els de 5é també em passen coses divertides...
Dilluns de vesprada explicarem les progressions... i quan el vam repassar i els vam donar la definició per que digueren que era... van i solten que això que deiem era una PROVESSÓ... 

No, si m'estic divertint però be...
R.

lunes, 5 de marzo de 2012

Satisfaction

Hui estic contentíssima!
Les dos primeres hores he decidit de què aniran les meues unitats didàctiques..ja les tinc clares!
La de tercer cicle serà una revolució... Els instruments del rock. Començarem per Sweet Child O'mine i acabarem amb una coreografia (que segur que quedarà superguay) de Rocky amb la col·laboració superestelar de S, la meua companya d'Educació Física...


Les altres dos aniran sobre "El cascanueces". En un cicle la història i en altre musicograma...!


Però del que mes contenta estic és de que els meus nanos de la classe dels Pelikans (4anyets) han apres a caminar al ritme del pandero! Són uns cracks...
I damunt de tot, A, la revoltosa de la classe, ha estat fent cas tota l'hora!
Com la cançó dels Rolling..."Satisfaction"
R.

viernes, 2 de marzo de 2012

Un dia potencialment divertit

Quan tens un dia tranquil, el següent ve potent.
És el cas d'ahir i hui.

Hem començat el matí amb 6é, i l'audició de "Un beso y una flor" de Nino Bravo.
Al llibre hi havia una instrumentació per a tocar i quan JF, el meu tutor, ha preguntat quins instruments sonaven a la cançó original, va P.A. i solta: "metalòfons!". Clar, tenia la xulla del arrenjament al costat i no ha pogut evitar la temptació de mirar-la...

Després, a segona hora, ha arribat 4t, i ben revolucionats...
Escoltarem el tercer moviment del concert per a dos trompetes de Vivaldi. Al costat de l'adaptació de la partitura apareixia un retrat de Vivaldi...
No paraven quiets, i per canviar de tema, quan a N li han preguntat que per què no parava quieta ella ha dit..
-Mestre, i com han fet per trobar eixa foto tan antiga en perruca i tot?Li l'ha donat la família a l'autor del llibre?
I per acabar en 4t, han fet un ejercici sobre una selecció de melodies. Han vingut a preguntar-nos que si la segona que havia aparegut era la de "Per gay" (Peer Gynt)... els pobres, porten un embolic en les Y en anglés..

Curiós, eh?
M'encanten.

R.


miércoles, 29 de febrero de 2012

Any bisiesto

6é de primària:
-Xiquets, hui es un dia especial... per què?
- Perquè hi ha oferta especial al telepizza...

I un dia desprès encara venen els nanos de la classe de les tortuguetes (3 anys) a preguntar-me que per què ahir no parlavem a classe...
Què dolços..

R.

martes, 28 de febrero de 2012

Una classe de música muda, homenatge a the artist...

Hui m he decidit a obrir este blog, per contar el meu día a día en el Jesús Navarro Jover, el que durant uns mesos serà el meu col·le.

M' estan passant tantes coses en tan poco temps, que crec que mereix la pena que algú el conte...
perquè quan les meues neurones no vagen tan ràpides com han d'anar, no vull perdre este record.

Y per què el síndrome de Peter Pan? Perquè en moments com este tinc la sensació què mai he aplegat a crèixer...disfrute tant com ells, com si estiguera tornant a viure la meua infància.

Aquesta vesprada JF, el meu tutor, i jo hem fet una classe superdiferent i original... UNA CLASSE DE MÚSICA EN SILÈNCI!
Sí, en silenci, en el que m'agrada parlar a mi...
Experiments musicals.
Amb molts bons resultats.

A vore, per a què pot servir una granja amb animalets de paper, uns cròtals, una sabata i una flauta?
Per fer música... i escoltant el silenci.

Només s'escoltaven onomatopeies, "qué ascos" i rialles com mai abans..a mes de les seues veus cantant "Bernat, Bernat" i "els pollets"

Els nanos al principi ens preguntaven... "per què no parleu? que esteu enfadats?" fins que s`han adonat que no teniem la intenció de fer-ho...

En fi, coses per recordar...

Un homenatge a "The artist".
Com riure sense parlar..
Demà mes i millor...
R.