miércoles, 29 de febrero de 2012

Any bisiesto

6é de primària:
-Xiquets, hui es un dia especial... per què?
- Perquè hi ha oferta especial al telepizza...

I un dia desprès encara venen els nanos de la classe de les tortuguetes (3 anys) a preguntar-me que per què ahir no parlavem a classe...
Què dolços..

R.

martes, 28 de febrero de 2012

Una classe de música muda, homenatge a the artist...

Hui m he decidit a obrir este blog, per contar el meu día a día en el Jesús Navarro Jover, el que durant uns mesos serà el meu col·le.

M' estan passant tantes coses en tan poco temps, que crec que mereix la pena que algú el conte...
perquè quan les meues neurones no vagen tan ràpides com han d'anar, no vull perdre este record.

Y per què el síndrome de Peter Pan? Perquè en moments com este tinc la sensació què mai he aplegat a crèixer...disfrute tant com ells, com si estiguera tornant a viure la meua infància.

Aquesta vesprada JF, el meu tutor, i jo hem fet una classe superdiferent i original... UNA CLASSE DE MÚSICA EN SILÈNCI!
Sí, en silenci, en el que m'agrada parlar a mi...
Experiments musicals.
Amb molts bons resultats.

A vore, per a què pot servir una granja amb animalets de paper, uns cròtals, una sabata i una flauta?
Per fer música... i escoltant el silenci.

Només s'escoltaven onomatopeies, "qué ascos" i rialles com mai abans..a mes de les seues veus cantant "Bernat, Bernat" i "els pollets"

Els nanos al principi ens preguntaven... "per què no parleu? que esteu enfadats?" fins que s`han adonat que no teniem la intenció de fer-ho...

En fi, coses per recordar...

Un homenatge a "The artist".
Com riure sense parlar..
Demà mes i millor...
R.