miércoles, 9 de mayo de 2012

Aparau-la'm. Cultura

Per als que no em coneguen soc mestra i músic, una adicta a la cultura.
A les meues classes la tinc per tots els puestos: música, història, refranys...

Ahir vaig preguntar al meu cosí:
-Què és la cultura?
-Les costums que tenim, el que fem...- va contestar.

Realment és tot el que ens envolta, i això podem observar-ho a les cançons. A una preciosa assignatura de lliure configuració de la carrera, Literatura Popular, ens el van enseyar. Estan escrites en un idioma, ens diuen què coses passen, reflecteixen un model de comportament, unes costums determinades, jocs al carrer, un dia del calendari.

Ens van encarregar un treball sobre "cançons oblidades". Cançons que no estan enregistrades. I entre tots estem recuperant-les en una web molt rebonica (http://www.canpop.org/).

Un exemple:
"El carrer Mazzentini
està banyat,
pels llàgrimes d'un nòvio
que han despatxat!

Ell se consola,
ell se consola,
mirant per la finestra
de ca sa sogra..

El dia que van tindre
brega completa
li va tornà el retrato
i la navageta...

Ahi tens lo teu,
ahi tens lo teu!
Ara vull que me'n tornes
tot lo que és meu!"

La meua iaia me la cantava quan jo era una xiqueta, ara ja la cante jo també als meus cosinets xicotets. Però el que no ha canviat fins ara és la reacció dels que l'escolten per primera vegada:
-Qui era Mazzentini?
-Era un "torero"..
I ací comença una vesprada de tradició oral divertidíssima, una bona i de segur divertida historieta ...

A mes..."Qui canta els seus mals espanta", ja ho diu la cançó... aprofintem la transmissió oral, és fonamental. I damunt de tot, espantant-los som persones mes felices. Aconseguim la "Cultura de Pau" que als estudiants de magisteri tant ens inculquen.

Per tot això i mes... canteu pel matí, per la vesprada i per la nit. Somieu cantant. I de segur que la vostra vida serà mes productiva i divertida.